MIRA´M ALS ULLS NO ÉS TAN DIFÍCIL ENTENDRE´NS

«Vull per als meus fills un món que aposti per la convivéncia, la diversitat, la pluralitat i el diáleg, sense que ningú hagi de donar explicacions pels seus cognoms o les seves creences.» Míriam Hatibi a La Vanguardia Qué li passa al món? Qué ens passa a nosaltres? A partir de la seva própia experiéncia, Míriam Hatibi relata, en primera persona, el descobriment de «ser diferent» i la construcció d´una identitat plural. En un to proper, amb enorme intel·ligéncia i agudesa, desmunta tópics i estereotips sobre la diversitat, i reflexiona sobre els conceptes d´integració, assimilació, toleráncia i convivéncia. En un moment en qué les identitats han estat sacsejades per una profunda crisi, la crida de l´autora a obrir els ulls i a descobrir a l´altre -i alhora a nosaltres mateixos- és més necessária que mai. Perqué és urgent començar el diáleg que permetrá que tots ens entenguem. Davant el discurs del racisme i de l´odi, Míriam Hatibi deconstrueix el prejudici que pot arribar a fracturar innecessáriament la societat i alça barreres que són únicament mentals. I Mira´m als ulls constitueix, sobretot, la ferma defensa d´una societat oberta, presidida per l´intercanvi cultural i el respecte, que aposti per la convivéncia. «Tan sols quan saps qui ets i com et defineixes pots començar a construir cap a on vas, a diferenciar el que está bé i el que está malament, el que acceptes i el que rebutges. »Es diu que ´som el mirall en qué ens mirem´. Si em miro en el meu mirall, soc Míriam Hatibi, soc de Barcelona, ilerdenca, espanyola, catalana, marroquina i musulmana. Si em miro en el mirall de molta altra gent, soc Míriam, immigrant de segona generació, com si la condició d´immigrant es pogués heretar. »Els nostres pares van venir a guanyar-se la vida, sense fer soroll. En canvi, els fills d´immigrants som actius i reivindicatius. Sempre he dit que si fos un home blanc tindria molt més temps lliure, perqué no hauria d´estar sempre justificant-me. Peró també sé que, si no parlo, parlaran per mi, i ja he vist el que passa quan es parla per mi. Per aixó he decidit prendre la paraula.»