CASACUBERTA, MARGARIDA (ED)
Traductors, crítics, teórics i historiadors de la literatura, poetes i lectors de poesia es van reunir a final de 2014, any del centenari del naixement de Joan Vinyoli, a Santa Coloma de Farners, per tal de reflexionar i debatre sobre els inicis literaris d´un jove poeta a la Catalunya dels anys trenta, amb totes les potencialitats obertes, estimulat per l´existéncia d´una tradició poética en llengua catalana radicalment moderna, amb Paul Valéry i Rainer M. Rilke com a models europeus i amb Carles Riba en la punta de llança de la poesia catalana. La primera part del llibre está dedicada a la poesia del jove Vinyoli en relació amb les grans revolucions poétiques que es viuen en l´Europa del llarg tombant del segle XIX al XX. La segona part focalitza la relació de Vinyoli amb la tradició literária: amb Rilke, Hölderlin, Llull, Teixidor, Riba i Estellés; així com al tractament per part de Vinyoli de determinats tópics de la literatura universal (l´amor i la mort, el motiu del ´caminant´), i a la reflexió a l´entorn de la paraula, i esséncia de la poesia, a través de la lectura transversal de l´obra vinyoliana i des de la práctica de la traducció poética. El llibre es tanca amb dues reflexions sobre la relació entre poesia i filosofia en un moment, els anys vint i trenta del segle XX, en qué la poesia es converteix en el vehicle de l´especulació filosófica i, sobretot, de la divulgació del pensament i de la cultura en una societat que busca de reconstruir-se moralment després de la 1a guerra mundial.
